'L'Estaca' del Lluís Llach compleix avui cinquanta-cinc anys

L'11 de juliol de 1968, el cantautor gironí Lluís Llach va interpretar per primera vegada en públic la seva icònica cançó 'L'Estaca'. Aquesta presentació va tenir lloc a la sala La Cova del Drac de Barcelona, durant la presentació de l'EP Cop de destral. 'L'Estaca' és considerada una de les peces més versionades de la Nova Cançó i ha arribat a convertir-se en un símbol de la lluita per la llibertat.

'L'Estaca' es va convertir en un himne de resistència durant els anys de la dictadura franquista, amb la seva lletra que simbolitza la lluita per la llibertat i la unitat del poble. La cançó va captivar ràpidament el públic i va guanyar una gran popularitat a la societat. Amb el pas del temps, 'L'Estaca' ha estat versionada per nombrosos artistes i ha transcendit fronteres, convertint-se en un símbol de resistència i esperança.

El personatge emblemàtic de la cançó, l'avi Siset, està inspirat en el Narcís Llansa i Tubau, conegut com l'avi Llansa, que era barber a Besalú. Llansa era republicà, catalanista i anticlerical, i també regidor de l'Ajuntament de Besalú durant la Segona República. Durant la postguerra, les forces franquistes el van obligar a netejar l'església i a assistir a missa, tot i que mai ho havia fet abans, perquè diumenge era el dia més concorregut a la seva barberia.

El Lluís Llach i l'avi Siset es van conèixer a Verges a principis de la dècada de 1960, ja que el cantautor tenia amistat amb el net del Siset, i plegats passaven els estius en aquesta localitat, jugant a la botifarra i pescant al riu Ter. Les converses amb l'avui Siset van obrir els ulls d'en Llach sobre el franquisme i van trencar els esquemes inculcats a casa seva i a l'escola. La lletra de 'L'Estaca' explica, mitjançant la metàfora de l'estaca, la lluita per la llibertat i la necessitat de l'acció col·lectiva per alliberar-se.

Des de la seva primera interpretació, 'L'Estaca' ha deixat una empremta inesborrable en la cultura i la música catalana. La seva melodia enganxosa i les seves lletres carregades de significat han inspirat generacions de persones i han enfortit el sentiment d'identitat i orgull a la llengua i a la cultura catalana.

Avui, cinquanta-cinc anys després de la seva primera presentació, el clàssic del Lluís Llach continua sent un recordatori de la importància de la unitat i la resistència enfront de les adversitats. La seva música i les seves lletres continuen ressonant en els cors de moltes persones, mantenint viva la flama de la llibertat i la justícia.

La popularitat de 'L'Estaca' ha transcendit fronteres i s'ha traduït a diversos idiomes. S'han enregistrat més de cinquanta versions de la cançó, incloent-hi occità, francès, euskera, alemany, cors i entre d'altres. Aquesta cançó ha arribat a ser considerada autòctona en molts llocs i ha estat utilitzada com a himne en diferents contextos.

Ara com ara, 'L'Estaca' continua ressonant en l'imaginari col·lectiu i continua transmetent un missatge de resistència, llibertat i unitat en la lluita per aconseguir un món millor. Aquest aniversari de la seva publicació ens recorda la importància de les cançons que es converteixen en himnes de la consciència col·lectiva i en símbols de les lluites socials. Continuem celebrant aquesta obra mestra de la nostra música i mantenint viu l'esperit de resistència i llibertat que transmet.

Segueix-nos al canal de Telegram d'ELS40