La Casa Azul i Llum: dues generacions, un mateix escenari al Primavera Sound
Els dos artistes comparteixen reflexions sobre els seus camins artístics, els canvis en la indústria i el repte de mostrar-se autèntics damunt l’escenari
els40
Fa 25 anys que La Casa Azul fa ballar tothom amb els seus hits, però aquest 2025, per fi, Guille Milkyway trepitja l’escenari del Primavera Sound per primera vegada. I no ho fa sol: l’acompanya la Llum, que només fa tres anys que va sortir d’“Eufòria” i ja està deixant empremta amb la seva música pròpia. Els dos artistes han passat pel programa El Balcó de SERCATALUNYA per compartir emocions.
“On està la querella?”, diu entre riures la Llum, sorpresa que el Primavera sigui també el debut de Milkyway al festival més gran de Barcelona.
Tots dos actuen el primer dia, obrint el festival, i per ells és una data especial. “Quan passen els anys i et quedes calb, que et passin coses així mola molt”, diu Milkyway amb humor. Tot i la seva trajectòria, assegura que començar projectes nous encara l’emociona, sobretot en un món on la música sovint es relaciona amb la joventut.
Per la Llum, preparar aquest concert ha estat tot un repte: escenari gegant, muntatge tècnic exigent i moltes ganes d’estar a l’altura. I ho farà com s’havia imaginat: a la jornada inaugural, amb un show inspirat en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics del 92. Tot un statement.
Cantar ja no n’hi ha prou: cal explicar qui ets
“Fa 30 anys, si no tocaves un instrument o no cantaves d’una manera concreta, ningú et prenia seriosament”, diu Guille Milkyway. Però ara la cosa ha canviat: no n’hi ha prou amb cantar bé, cal oferir una experiència, una actuació que digui qui ets com a artista.
Abans, a Espanya, si et sorties del guió, no et feien ni cas. “En altres llocs com el Regne Unit o el Japó, si et treies els pantalons i feies voltes, apostaven per tu”, diu amb ironia. Ara, però, la clau és com et projectes: com fas que el teu art connecti amb la gent.
La Llum ho té claríssim: “És el que transmets a l’escenari, els valors que expliques amb la teva figura artística”. I Milkyway l’admira per això: diu que ella té molt clara la seva fantasia i la sap mostrar. Ell, en canvi, reconeix que al principi era tot el contrari: “Era l’antítesi”. Però amb el temps —i molta autoajuda— ha après a treure cap enfora tot allò que portava dins. Per la Llum, el secret per créixer com a artista és envoltar-se de gent creativa que t’ajudi a enfocar-te i a créixer. I això, diu, és el que realment marca la diferència.
Fidelitat a una mateixa: el que no es negocia
La Llum tot just comença el seu camí, i pensar en el futur pot fer una mica de vertigen. Però té clar que sap jugar les seves cartes. “Ara comencem a veure artistes queer i dissidents en festivals grans, però crec que no n’hi ha hagut cap com jo”, diu amb seguretat.
Això també implica reptes: construir un camí propi, adaptar-se a un món que encara funciona amb regles antigues, i alhora no perdre de vista el seu públic. “Jo faig música per les meves nenis que van a l’Apolo a veure’m moure el cul”, diu sense filtres. I l’objectiu és combinar-ho tot de manera que tingui sentit i pugui créixer com a artista.
Milkyway li dona un consell clau: mai perdre de vista allò que és innegociable. “És allò que surt del cor o de l’ànima. Si ho perds, fer música ja no té sentit. Podries viure d’això, però seria com treballar en una oficina.” Per això, insisteix: cal mantenir-se fidel a la raó per la qual fas música, i no vendre’t només pels números.
Adrián Soler Valero
Locutor y Redactor ELS40
