Guillem Roma aposta per la batxata catalana a 'M’encantaria'

L’estiu s’avança uns mesos gràcies a Guillem Roma, que acaba de publicar 'M’encantaria', un nou single carregat d’optimisme, ritmes tropicals i un missatge tant lúdic com profund. La cançó és un dels últims tastets abans de l’arribada del seu esperat nou disc, Ritual d’Expropiació, que l’artista defineix com un “assaig polític i filosòfic” en forma d’àlbum.

Una batxata catalana amb esperit estival

Amb 'M’encantaria', Guillem Roma signa una batxata amb ADN català, de sonoritat càlida i energia contagiosa, que té tots els números per convertir-se en una de les cançons més escoltades d’aquest estiu. El tema manté el seu segell inconfusible: tropical, lluminós i amb aquell punt de somriure musical que tant el caracteritza.

Tot i la seva aparença lleugera, Roma aprofita la cançó per plantejar preguntes essencials: "Quin món volem construir? Quin llegat deixarem a les generacions futures?"

Un missatge que combina denúncia i esperança

L’artista exposa obertament que vivim en un moment de desigualtats creixents, guerres i concentració de poder, i defensa que l’art no pot mirar cap a una altra banda.“És imperatiu denunciar les injustícies i, alhora, somiar col·lectivament un món millor”, afirma.

En aquest context, 'M’encantaria' esdevé un cant a la llibertat personal i col·lectiva. Roma explica que un dels desitjos de la cançó és “expropiar-me a mi mateix, sortir del que és propi, de l’ego”, un punt central del concepte que donarà forma al nou disc.

Ritual d’Expropiació: un disc polític, però fresc

El que s’apropa no és un disc qualsevol. Roma adverteix que el projecte és gairebé un treball d’assaig: una reflexió sobre els límits que ens autoimposem, les fronteres que definim i les estructures invisibles que condicionen el nostre dia a dia. Però lluny d’encaixar en la solemnitat, el resultat es manté ballable, vital i accessible.

La música del disc, i d’aquest single en particular, aborda temes com: la redistribució de la riquesa, la vida efímera i el nostre pas pel planeta i el paper dels algoritmes en la nostra quotidianitat

Tot plegat, embolcallat amb una producció fresca que convida a escoltar-lo a cotxe, amb la finestra baixada o amb el sol al clatell mentre somiem amb un món diferent.

Eclecticisme màxim amb electrònica contundent

Una altra cara de la moneda és l'altra senzill que ha estrenat, en llengua castellana i sonoritat totalment oposada. 'Más velocidad, menos espacio', una electrònica contundent i fosca que retrata la societat accelerada, dominada pel rendiment, el consumisme i la pèrdua de profunditat.

Un Guillem Roma més directe i punyent

L’artista es mostra més concís, més polític i, paradoxalment, més fresc que mai. Aconsegueix un equilibri gairebé alquímic: reflexió profunda + ritme tropical + naturalitat desarmant+eclecticisme electrònic. Una combinació que fa pujar encara més les expectatives sobre Ritual d’Expropiació.

El compte enrere ja ha començat. Sembla clar que Guillem Roma té entre mans un dels treballs més suggeridors de l’escena catalana d’aquest any.