Diana Murr i Mariona Escoda canten 'Pols d’estrelles'

Una cançó sobre l’amistat que s’allunya

Diana Murr i Mariona Escoda col·laboren a 'Pols d’estrelles'. El tema parla d’una amistat que es desfà sense ruptura, amb la distància com a únic comiat. Les dues artistes hi aboquen la seva sensibilitat per retratar què queda quan un vincle canvia. La peça se centra en un moment delicat: aquell en què una amistat es transforma, la distància s’hi instal·la i cal aprendre a conviure amb el que en resta.

Una amistat suspesa en el temps

La lletra s’endinsa en una relació que no acaba amb un cop de porta. No hi ha ruptura explícita ni un adeu definitiu, sinó una separació silenciosa, feta de preguntes sense resposta i de camins que comencen a divergir.

La protagonista mira aquest vincle des de l’altra banda d’una muralla. Sap que alguna cosa ha canviat, però encara vol explicar què ha passat i què ha après pel camí.

La imatge que dona títol a la cançó

La pols d’estrelles és el centre simbòlic del tema: les restes d’un somni compartit, la llum d’allò que un dia es va imaginar infinit. Un dels versos que resumeix millor aquesta idea diu:

Creia que podríem ser com elles, infinites i brillants, i a una distància prudencial per no fer-nos mal

—  canten Diana Mur i Mariona Escoda

En aquest vers conviuen l’estima, la pèrdua i la necessitat de protegir-se.

Te recomendamos

Un forat per a l’esperança

La cançó no es queda a les ombres. Hi apareix també la voluntat de tornar als llocs on una es va fer gran, recuperar les arrels i trobar la manera de continuar. El tema defensa que un final entre amics no necessita un adeu per deixar espai a una etapa nova.