Especial
Polseres amunt!
La sèrie ha tornat des del principi, nou anys després de la seva estrena
Els actors de 'Polseres Vermelles' a la catifa vermelles dels Premis ONDAS 2013 a Barcelona / Miquel Benitez (Getty Images)
Després de gairebé deu anys de la seva estrena, tots els dilluns a la nit i a TV3, es reemeten els capítols de Polseres Vermelles, una de les sèries més fascinants i trencadores de l'imaginari audiovisual fet en català.
El binomi entre el creador Albert Espinosa i el seu director Pau Freixas va originar que tota una generació de joves quedés enlluernada amb en Lleó, el Jordi, la Cristina, el Roc, l'Ignasi, la Rym o el Benito.
A diferència del que veiem a les sèries de ficció ambientades en hospitals, a Polseres Vermelles, els nens malalts són els protagonistes. Càncer, accidents domèstics greus, anorèxia o el trastorn d'Asperger són mals que conviuen amb naturalitat en el dia a dia dels nois i noies d'un hospital en què s'hi respira tendresa i moltes ganes de viure.
Pateixen dificultats que breguen amb maduresa, sovint impròpia d'un infant. Els protagonistes necessiten sobreviure i ho fan a través de la franquesa i la sinceritat de qui viu al límit, intensament, a l'instant. Circumstàncies que afavoreixen que els Polseres Vermelles siguin molt estimats per l'espectador.
Cal destacar una tria molt encertada de les cançons que acompanyen moltes de les escenes de la sèrie. Una banda sonora farcida d'artistes catalans consagrats com els Lax'n'Busto, Els Pets, Gossos o Jofre Bardagí de Glaucs. Temes clàssics que conviuen amb creacions musicals de noves generacions de músics que, a arran de la sèrie, van fer-se un lloc al panorama musical del nostre país.
Sobresurten dues balades amb aires de superació. És inevitable que, escoltant el Fil de Llum de l'Andreu Rifé o el Sense tu dels garrotxins i ja desapareguts Teràpia de Shock, recordem les vivències d'en Lleó i els seus amics pels passadissos de l'hospital.
Els protagonistes juguen, riuen, s'enamoren, pateixen, s'ajuden i s'estimen. Una lliçó d'humanitat i vitalitat que facilita l'experiència del propi creador. Albert Espinosa va viure al llarg de més de deu anys de la seva vida una vivència similar en un hospital.
Lluny d'evocar tristor, Polseres vermelles és una sèrie per a tots els públics que té com a fil conductor la superació, el sentit de l'humor, les ganes de viure i l'alegria. Molt recomanable ara que, d'un dia per l'altre, la nostra quotidianitat ha canviat radicalment i ens hem hagut d'acostumar a una nova manera de viure i d'entendre i fer funcionar el dia a dia. Per a reflexionar. Ara i sempre, Polseres Amunt!
