Els Beatles a Barcelona
55 anys d’un espectacle que transformaria la Ciutat Comtal a nivell musical i també social
The Beatles arribant a Londres després del seu concert a Barcelona / Murphy/Mirrorpix/Getty Images (Getty Images)
Eren les 16:32h. No, segurament no ho recordes. Jo tampoc. I ells, encara menys. Però tot just aquesta setmana fa 55 anys, a les 16:32h d'un dissabte 3 de juliol, John, Paul, George i Ringo baixaven de l'avió a l'aeroport del Prat. Unes hores més tard tocaríen a la confluència de la Gran Via de Barcelona amb el carrer Marina, a la Monumental. Aquell 3 de juliol de 1965, sense saber-ho, els Beatles van fer El Concert que canviaria per sempre la ciutat.
40. Van tocar només 40 minuts. Però, segons explica la premsa de l'època, va ser una actuació trepidant: "el seu repertori és molt bo, tenen un ritme endimoniat i saben elevar ràpidament el grau tèrmic de l'atmosfera a l'auditori i mantenir-lo en ebullició encara que sigui a l'aire lliure, en un plaça oberta i espaiosa com la de la Monumental"
Abans, a l'època de la dictadura, no es podia cridar. Mai. Bé si, als toros i al futbol. Fora d'aquests llocs els grisos perseguien el que es consideraven: barullos, bullicio, alboroto.
Els Beatles van cantar i cridar. Van trasbalsar les lleis, les van subvertir. Van alterar l'ordre públic a través d'un concert a Barcelona que el franquisme veia de mala gana. Quatre britànics que ho petaven arreu del món i que van voler venir a parar aquí, a un país immers en llarga dictadura. El règim franquista va posar moltes pegues perquè toquéssin. "Melenudos, ya no venden discos. Están en decadencia. No, no van tocar.".
A les 16:32h baixaven de les escales de l'avió a l'aeroport del Prat fent broma i entaforant-se barrets de torero, segurament mal assessorats. A les 19:30h van fer una roda de premsa per a 20 persones. Cansats, van marxar a les habitacions 109, 110 i 111 de l'hotel fins poc abans del concert, a les 22:45h.
Van arribar a la Monumental, van tocar i van sumar una altra nit d'una gira de molts concerts. Amb un repertori que se sabien a la perfecció, van canviar per sempre més la cultura dels concerts a Barcelona. Sense complexes, aquest era el missatge. Naturalitat combinada amb un directe empastat, ben estudiat, mil·limetrat.
Va ser curt però intens. De fet a les 23:30h ja estaven de camí cap a l'hotel. Allà van organitzar una bona festa les habitacions. En Lennon i en Ringo eren els grans i aleshores tenien 24 anys i moltes ganes de gresca. Al cap d'unes quantes hores, la resta de clients del Avenida Palace van queixar-se amb vehemència pel volum desproporcionat de la música que sonava a l'habitació 111. Expliquen que Brian Epstein, el manager dels 4 de Liverpool i, en part, artífex del seu èxit, va trigar a sortir. Va afaitar-se i canviar-se el pijama per un smoking abans de sortir de l'habitació. Tot per imposar més respecte a l'hora de clavar una bona bronca. "A dormir! Demà matinem i tornem a Londres!". Silenci.
L'endemà, diumenge 4 de juliol els Beatles marxaven ressacosos amb destinació a Londres. Mai més van tornar. Però van ser molts els barcelonins que encetarien amb naturalitat i sense complexes un canvi social per la joventut del moment (que no gaudia precisament de moltes llibertats). Un estímul per a tota una sèrie de generacions massa reprimides pel franquisme.
Aquesta setmana estem d'aniversari: 55 anys d'un espectacle que transformaria la Ciutat Comtal a nivell musical i també social. 55 dels Beatles a Barcelona!
