T’estrenem ‘No és tant això’, la nova cançó dels Vienna

La banda d’Alacant canta a l’ofici musical en un nou avançament del seu proper disc

T’estrenem ‘No és tant això’, la nova cançó dels Vienna

El duet Vienna publica el seu nou senzill 'No és tant això'. És el seu tercer avançament del seu proper disc, després de 'Per uns quants dòlars de més' i 'Alacant o el pop d'ahir'. En aquest senzill la formació torna a explorar noves sonoritats i s'acosta al funky en la seva producció, sense abandonar la seva essència de melodies pop i lletres treballades que ens transporten cap a un univers a vegades bucòlic, a vegades mediterrani. A més la melodia de la veu fa de contrapunt, acostant-se al terreny de la cançó d'autor, fet que aconsegueix una mescla d'estils que comencem a identificar amb els Vienna, aportant una sonoritat càlida i propera.

Un dels elements més característics de la banda són les seves treballades lletres. En aquesta ocasió l'Artur (cantant i lletrista de la formació) no narra cap història en concret, no parla ni d'amor, ni de desamor, sinó que és una reflexió sobre l'ofici de fer música i cançons. A 'No és tant això', els Vienna parlen dels motius que els animen a dedicar-se a una professió tant agraïda com complicada com és el de la música

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de VIENNA (@grup_vienna)

El videoclip que t'estrenem a ELS40 va en consonància amb el que parla la lletra, amb el toc simpàtic que sempre ens aporten els seus dos components.
'No és tant això' és una peça que segur que escoltem molt en els propers mesos en el panorama musical, a nosaltres ja ens han enganxat i estem encantats que segueixin tenint motius per a fer cançons.

'No és tant això' - Vienna (2020)

No cal que t'ho discutisca, sé que és més forta la vida

Que la pura analogia, que fa més gran la ironia.

Que no cante per bogeria, ni tampoc per la seguida,

Cante per guanyar la vida.

És l'hora de descobrir-se, de contar les mentides:

Mai no he eixit a cap revista, ni escric llibres de temàtica oriental,

No tinc cap amic a Praga, ni cap joia venerada

Per aquells antics cristians.

Quan la ciutat s'il·lumina i cau la nit amb bona vista, jo aiaiaiaiai

Que cride aiaiaiaiai

Una posta de sol tranquil·la, una cançó no molt sentida i jo aiaiaiaiai

Que cride aiaiaiaiai

La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra

I jo aiaiaiaiai

Que cride aiaiaiaiai

No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo aiaiaiaiai

Que cride aiaiaiaiai

Segueix-nos al canal de Telegram d'ELS40


icono_desplegar_comentarios_2

Comentarios

icono_desplegar_comentarios_2
LOS40

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?