El Carles Caselles, cantant d’Smoking Souls, debuta en solitari amb ‘La bellesa del risc’

És el primer avançament del seu nou EP, que publicarà a mitjans de juny

El Carles Caselles, cantant d’Smoking Souls, debuta en solitari amb ‘La bellesa del risc’

Carles Caselles / Carles Caselles

Després de molts anys encapçalant els Smoking Souls, el Carles Caselles es llença en una nova aventura en solitari, que compaginarà amb la formació de rock. El projecte en solitari surt de les entranyes de la quarantena i d'un període profund de reflexió tancat sobre si mateix, on ha donat via lliure a composicions i arranjaments més complexos i eclèctics del que ens té acostumats amb els Smoking Souls.

El Carles Caselles, cantant d’Smoking Souls, debuta en solitari amb ‘La bellesa del risc’

El primer avançament del seu nou EP és 'La bellesa del risc', on hi posa el punt de partida a la declaració d'intencions del que ha d'arribar, i sota la premissa de: "qui no arrisca, no guanya", que defineix el punt d'inflexió de la carrera del cantant. La cançó ha estat enregistrada als Ànima Estudios sota la producció del Joel Gilabert.

'La bellesa del risc' es transforma en una declaració, en un ventall de sons i recursos que sorprenen, i llança un raig de llum dins de la deriva social en què vivim, sospesant la importància dels nostres actes. Aquest és el primer avançament del seu primer EP, que es dirà 'L'afluent' i que sortirà a mitjans de juny, en un exercici de resistència per seguir publicant nova música malgrat la situació complicada que viu el món musical i cultural.

Recordem que fa uns dies els Smoking Souls també van anunciar un canvi de rumb en el seu projecte, que implicava un nou so i nou format pels seus directes, tot adaptant-se a la situació actual de pandèmia.

'La bellesa del risc'- carles caselles (2021)

Plou més plom sobre mullat,

Sent l'olor a cos cansat.

Caic de cap davant de mi.

Qui ha firmat la condemna

treball en cadena i al pòdium la pena.

Al teu pou l'aigua plena

que brolla i s'emporta aquell pes de l'esquena.

Cada llum amaga un dol,

tres acords, cent dies sols.

Nihilista construït,

al ventre els confins d'un gran èxit finit.

Qui ha firmat la condemna,

rellotge d'arena la corba no frena.

La nostra quarantena,

quinzena a quinzena la ràbia d'ofrena.

Me n'adone que som un deliri de blau emigrants,

terra endins per la mar, boira blanca.

Estrangers a la gàbia del món.

Som un deliri de blau emigrants,

terra endins per la mar, boira blanca.

La quimera del lliure animal.

Senta't, cadascú te una vista i observa.

Vull saber que veus tu i t'aturmenta.

Dis-me que. Dis-me que...

Senta't, he perdut el carisma i el prisma.

Si existeix un messies, li costa estimar,

ser coherent en les seues accions.

(Ei, ei, ei, ma)

Qui ha firmat la condemna,

treball en cadena i al pòdium la pena.

La nostra quarantena,

quinzena a quinzena la ràbia no frena.

Me n'adone que som un deliri de blau emigrants,

terra endins per la mar, boira blanca.

Estrangers a la gàbia del món.

Som un deliri de blau emigrants,

Terra endins per la mar, boira blanca.

La quimera del lliure animal.

Senta't, cadascú te una vista i observa.

Vull saber que veus tu i t'aturmenta.

Dis-me que. Dis-me que...


icono_desplegar_comentarios_2

Comentarios

icono_desplegar_comentarios_2
LOS40

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?