Love Of Lesbian: “Som una ceba, estem plens de capes i a mesura que les vas descobrint et poses a plorar”
Parlem amb la formació en una entrevista exclusiva a ELS40, per presentar-nos el seu nou àlbum
undefined
El passat 16 d'abril, els Love Of Lesbian van publicar 'Viaje Épico Hacia la Nada', el seu darrer disc, que ja s'ha col·locat com a número 1 en vendes a l'Estat Espanyol. Abans de presentar-lo, a través de les xarxes van anar donant pistes sobre el nom del treball, utilitzant les sigles 'VEHN', unes sigles que van confondre a més d'un: "Només una persona va estar a punt d'encertar el títol, només va fallar 'Épico', però ens van dir moltes coses com 'Viaje Existencial Heroico Numismático'" ens comenten. El nom del disc en realitat va dedicat al Mario, un amic de joventut de la formació que va morir, en aquell moment els va fer reflexionar moltes coses que s'han vist reflectides en moltes de les noves cançons.
A diferencia de 'El Poeta Halley (2016)', la seva anterior referència de disc d'estudi, on segurament les lletres tenien el pes més gran de les cançons, en aquest nou disc la banda de Sant Vicenç dels Horts han buscat un equilibri entre la lírica i la música. El procés compositiu ha sigut estrany ens reconeixen: "tinc el record una mica trist a la hora d'entrar a gravar el disc, per aquesta situació que estem vivint, fer-nos les proves per entrar a l'estudi i tot plegat" ens explica el Santi Balmes, cantant de la formació. El que sí que ha fet aquesta situació és que han tingut més temps que mai per planificar la sortida, els videolyrics, l'ordre dels avançaments: "volíem anar de la mà de la societat i del que estava vivint la gent en aquell moment".
Pel que fa les lletres, que sempre han sigut molt importants en les seves històries: "Han sigut unes lletres fetes des del silenci, la introspecció, de veure els carrers buits, propi d'un estat meditatiu". Pel que fa al consum de la seva música, es desmarquen de la corrent de fer cançons que entren ràpid però que a la vegada en algunes escoltes acabes per cansar-les: "Nosaltres fem una cuina de foc lent, que s'ha de gaudir poc a poc, escoltant el disc moltes vegades, on a cada escolta es perceben noves capes, som com una lasanya, o com una ceba, ja que a mesura que vas traient capes et poses a plorar".
En aquest àlbum a més a més han comptat amb la col·laboració d'Enrique Bunbury i la banda de Pamplona El Columpio Asesino: "La del Bunbury ha sigut una col·laboració molt esperada, amb El Columpio Asesino tenim molt bona relació i donen un color molt curiós a la segona part del disc que potser és necessita".
Sobre el concert del Sant Jordi, ens reconeixen: "quan ens va arriba la proposta ens va semblar un complet despropòsit. Després poc a poc es van aclarint dubtes i vam arribar a la conclusió que valia la pena ser valents" ens explica el Jordi Roig, guitarra de la banda. Els resultats del concert per això han sigut extraordinaris i pot servir com a primer pas per a tornar a viure festivals i concerts de gran format, i reivindicar, una vegada més, que la cultura és segura i molt necessària.
