Més de 22.000 persones omplen el Canet Rock més especial fins al moment

Per molts motius diferents segurament aquesta edició del Canet Rock és la més especial que s'ha celebrat mai al Pla d'en Sala de Canet de Mar. El Canet Rock es va convertir en el primer concert a Europa amb més de 20.000 assistents i sense distancia de seguretat, tots ells amb un test d'antígens previ i amb una mascareta FFP2 posada, distribuïda per l'organització. També va ser molt especial per comprovar que la música catalana segueix omplint festivals i que, malgrat les dificultats ocasionades en el sector musical i cultural per culpa de la pandèmia, els grups de casa segueixen oferint concerts a l'alçada de grans festivals.

Dissabte Canet de Mar es va omplir de gent per viure la tornada d'un dels festivals més importants de Catalunya (al 2020 no es va celebrar) i des de les 14:00 la gent va començar a entrar al recinte, sempre amb la mascareta FFP2 posada i amb ganes per tornar a ballar a ritme de les seves bandes preferides. A les 18:00 Lildami tenia l'honor d'obrir la tarda amb les cançons del seu darrer disc. La Jazzwoman i la Suu van seguir la festa on cada vegada anava entrant més gent i hi havia més caliu i bon ambient. El JM Mainat, conegut per molts com a component de La Trinca també va fer una petita actuació abans de rebre a sobre de l'escenari un dels plats forts. Els Stay Homas cantaven les seves cançons que els han fet coneguts arreu del planeta i la gent embogia cantant les seves tornades.

Encara quedava molta festa, entre els concerts el Cesc o el Miquel del Roig entre d'altres feien que la gent no desconnectes ni un minut. Moment pel Miki Núñez, que desplegava tota la seva energia i alegria en un concert que de ben segur li costarà oblidar. Terrassa va seguir present amb els següents convidats, acostumats a grans escenaris els Doctor Prats demostraven que tot i estar un temps aturats han tornat amb més ganes que mai i que aquest estiu cançons com el seu 'Massa bé', que han estrenat fa poques setmanes, no deixarà de sonar en els seus directes. Tocava ara donar la benvinguda des de terres valencianes a la gent de Ciudad Jara, el projecte encapçalat pel Pablo Sánchez tornava a trepitjar l'escenari del Canet Rock després de fer-ho anys enrere amb La Raíz. El concert ens va recordar a la mítica formació per la seva energia i contundència, i ens va demostrar que Ciudad Jara té moltes coses a dir.

Sobre la 1 de la matinada la gent estava entregadíssima a les formacions que inundaven de música el Pla d'en Sala i tocava el torn dels darrers confirmats a l'esdeveniment. De fet havien confirmat la seva presència gairebé 48 hores abans, substituint a Zoo, confinats per casos positius dins el seu equip (i que els desitgem una ràpida recuperació). No era fàcil substituir un dels caps de cartell però La Fúmiga van estar sense dubte a l'alçada. Ritmes ballables, energia, molta festa i un públic que ho va donar tot des de la primera nota. A més a més també vam veure per primera vegada la col·laboració de la Suu a 'Primera Conjugació', una de les cançons de la banda valenciana. Seguidament els Buhos, experiència provada en aquest tipus de concerts, van fer el que millor saben fer, que la gent embogeixi amb cançons ja mítiques com 'Barcelona s'il·lumina', 'Birres' o 'Volcans'.

S'acostava el final de la nit i Roba Estesa van seguir prement l'accelerador de la festa amb les seves tornades, seguides de Itaca Band, amb un explosiu directe que no va deixar a ningú indiferents. I per acabar, una de les bandes més esperades, feien sortir el sol amb les cançons de 'A tope amb la vida', el seu darrer disc. Els Oques Grasses van ficar la cirereta al pastís en un festival que recordaran tots els assistents, com el primer festival des que va esclatar la pandèmia i amb les ganes i la il·lusió de poder tornar a viure més nits com aquesta, i que les mascaretes, distància de seguretat i pandèmia es converteixin ben aviat en coses del passat, almenys durant les més de 12 hores que va durar el Canet Rock, la gent es va centrar únicament en passar-s'ho bé i en gaudir de la fantàstica música que tenim en català.