'La Sort', el Pol Fuentes transmet la trista eufòria de la Loteria de Nadal

Després de liderar Rosa Luxemburg, en Pol Fuentes va engegar una carrera en solitari caracteritzada per un pop d'autor en què ha recreat un univers molt personal. De moment ja compta amb dues referències discogràfiques, la seva darrera proposta és Saturn Negre, un disc conceptual presentat com un joc de taula. La idea central del disc és expressar que la vida seria més interessant si no fos lineal, és a dir, si es poguessin anar alternant desordenadament episodis de la infantesa, joventut, maduresa i vellesa.

El 22 de desembre, el Dia de la Loteria de Nadal, presenta 'La Sort', un capítol també de Saturn Negre, que com explica el cantautor, cada any quan veu l'eufòria d'aquest dia tan especial, alguna cosa grinyola dins seu i en les celebracions amb cava al carrer i les declaracions alegres sobre què fer amb el dineral caigut del cel, llegeix un relat molt sinistre.

Una festa que per a ell és l'orgullosa manifestació de la desgràcia, l'acceptació del fet que la majoria de gent no pot aspirar a tenir diners treballant i estalviant. Multituds somiant en ser milionàries, quan matemàticament, perquè algú ho sigui, un altre ho ha de ser molt poc.

Únete al canal de WhatsApp de LOS40

El sentiment que inquieta al Pol Fuentes i que representa en aquest tema, és el fet de banalitzar la sort. Es qüestiona com algú pot abraçar l'atzar per a buscar-hi esperança, però alhora ignorar tot el dolent que ens pot portar l'aleatorietat. La sort pot portar la loteria, però també malalties, accidents i tota classe de contratemps. L'artista és clar i contundent amb aquesta cançó, en la qual ja afirma que prefereix viure sense comptar 'La Sort'. Pel que fa al videoclip, hi ha una picada d'ullet al clàssic i dur relat sobre la loteria del Shirley Jackson.

Segueix-nos al canal de Telegram d'ELS40