Ivan Herzog ve 'Des de lluny' amb més música

Ivan Herzog torna a posar el focus en les emocions amb 'Des de lluny', un nou single que funciona com a continuació conceptual d’'Et prometo', una de les cançons catalanes més rellevants dels últims temps que vam conèixer en la col·laboració amb el desaparegut grup Porto Bello. Lluny de repetir la fórmula de l’èxit, Herzog fa un pas endavant i planteja una reflexió madura sobre què passa amb els vincles quan una relació s’acaba, però l’afecte persisteix.

Després de l’impacte d’'Et prometo' —convertida per segon any consecutiu en himne de la diada de Sant Jordi i la cançó més radiada a Catalunya el passat mes de gener—, 'Des de lluny' aprofundeix en el mateix univers emocional des d’una nova perspectiva. El tema posa sobre la taula una idea clara: allò que ha estat autèntic no perd valor pel simple fet d’haver acabat.

Líricament, 'Des de lluny' s’allunya de l’ideal romàntic clàssic per defensar una manera d’estimar basada en l’honestedat, la serenor i la permanència emocional, fins i tot quan hi ha distància. Herzog construeix un discurs directe però ple de matisos, que interpel·la l’oient des d’una òptica més adulta i valora els vincles viscuts més enllà de la seva durada.

Directo

ELS40

ELS40

Reproducir ELS40

La cançó no busca artificis ni grans girs dramàtics: aposta per la certesa i la calma, per una emoció que no necessita exageracions per arribar. Aquesta mirada més madura consolida el relat artístic d’un projecte que creix en profunditat sense perdre autenticitat.

Musicalment, el single també marca un punt d’inflexió. Habitualment associat a un procés creatiu íntim i autosuficient, Ivan Herzog obre el seu univers sonor i incorpora noves col·laboracions que enriqueixen el resultat final. A 'Des de lluny' hi participen músics de primer nivell com Pau Figueres (que ha treballat amb noms com Alejandro Sanz i Judit Neddermann) a la guitarra, Guillemao (amb Carlos Sadness i Suu) a la percussió i George Five al baix.

Aquestes aportacions configuren un paisatge sonor més ampli i detallista, que acompanya amb sensibilitat el relat emocional de la peça i reforça la seva intensitat sense perdre delicadesa.

Concebuda des del seu espai creatiu a Madrid, la cançó manté un dels trets distintius del projecte d’Herzog: la proximitat emocional. El tema culmina amb un moment de gran càrrega expressiva en què l’artista es deixa anar vocalment com poques vegades. Aquesta catarsi final es veu reforçada per la participació de la seva família —Mikel Herzog Jr., Mikel Herzog i Mavi Vidal—, que s’hi sumen en una tornada coral plena de veritat i complicitat.

Aquest gest aporta una dimensió íntima i genuïna que travessa tota la peça i reforça el missatge de fons: l’amor, quan és real, deixa empremta més enllà de qualsevol final.

Ivan Herzog consolida una narrativa coherent i evolutiva amb aquesta nova cançó; capaç de dialogar amb el seu propi repertori i aprofundir en les emocions amb una mirada cada vegada més precisa. El senzill reafirma la seva proposta carregada de discurs i sensibilitat que, sumada al talent vocal innat de l’artista, porta el projecte a una nova dimensió.