Roger Padrós i Celobert canten 'Això de viure'
La cançó celebra els petits instants de la vida

Roger Padrós i Celobert canten 'Això de viure', una col·laboració que el mateix projecte presenta com una manera de celebrar la vida. La cançó arriba com a tema nou i posa en comú dues veus que s'afanyen a explicar la quotidianitat sense dramatismes.
Una col·laboració per celebrar la vida
En aquesta peça, Roger Padrós s'uneix a Celobert per donar veu a una idea concreta: la vida no es resol amb fórmules. Segons la presentació de la cançó, el tema evita les grans conclusions i les receptes, i es queda amb una voluntat més modesta, la de tornar a mirar allò que massa sovint ens passa per davant sense que ens n'adonem.
'Això de viure'
El punt de partida és una observació més aviat comuna. Ens acostumem amb facilitat als dies que s'assemblen, a les preocupacions i a la sensació que sempre hi ha alguna cosa pendent. Mentrestant, diuen els seus autors, la vida continua passant en els detalls més petits, sovint sense reclamar la nostra atenció.
ELS40
ELS40
D'aquí surt la contradicció que dona forma a la cançó. Les coses no sempre són fàcils, però no tot ha de tenir una explicació ni una solució immediata.
Equivocar-se, la incertesa i el fet de ser aquí
La lletra defensa tres idees senzilles: la primera, la d'equivocar-se no és cap catàstrofe; la segona aborda la idea que el futur continuarà sent incert; i per acabar, malgrat tot, hi ha alguna cosa profundament valuosa en el simple fet de ser aquí.
És un enfocament que defuig el to sentenciós. En lloc d'oferir respostes, la cançó convida a rebaixar l'exigència d'entendre-ho tot.
Cal reconèixer els instants i les persones
Aquest llançament ens fa fer una reflexió: potser viure també consisteix a deixar d'intentar entendre-ho tot i aprendre a reconèixer aquells instants, i aquelles persones, que ens fan sentir que som exactament on hem de ser. Aquesta és, doncs, la idea que sustenta la col·laboració i l'essència de la proposta de Padrós i Celobert.













